Suposo, que serà impossible oblidar aquesta data .. només han passat unes hores i el pànic no es perd a la carretera .. aquí estic .. amb una clau a la mà i pensant .. "Què he fet?"
les idees són moltes i vagues ... les opinions diverses i oposades; "era el moment" .. "et felicito" .. "Ho has pensat bé?" ...
només tinc una pinta ple de pèls que no deixen de caure .. un dit nauseabund que reflecteix la meva bogeria interna .. i ganes de dormir ... encara que no es exactament on ..
sembla que sí .. al final ho he fet .. i ara .. al fet pit .. hi ha moltes caixes de moure de lloc ..
crec que era el moment .. "ara que l'amor no em cega"...
